CONCEPTE.- La desobediencia civil és una forma de protestar que combina el
desobeïr una llei que es considera que és injusta amb l’objectiu de canviar-la. És un acte públic, simbòlic, no violent i té un darrerefons polític.
Que sigui un acte públic implica que les accions es fan obertament i donen molta publicitat a l’acció. S’assumeix plenament les conseqüències de la seva actuació.
És públic ja que el objectiu de la protesta és generar un debat en l’opinió pública sobre la temática en qüestió.
La resistència no violenta és una forma per arribar a un determinat objectiu. És també una forma de no instrumentalitzar a altres persones. Es respecta l’espai de l’altra persona.
S’actua en consciència ja que és la condició indispensable per donar un valor moral a una acció humana. És suficient que es donin arguments que avalin la seva actuació.
L’objecció de consciencia és una forma de desobediencia civil. És una forma de desobeïr el Dret. Hi ha un sector que considera que és un acte individual, privat i no violent i consisteix en la
negativa a cumplir una determinada norma jurídica per considerar-la no ética.
L’altre sector considera que l’objectiu és influir en l’opinió pública amb la intenció de transfromar una norma. Per aquest sector desobeïr una norma surt de la intimitat de la persona i es projecta a l’àmbit de l’opinió pública.
VISIÓ JURÍDICA.-La Constitució espanyola reconeix el dret a l’objecció de consciencia en l’article 30.2. L’exercici d’aquest dret fou regulat per dues lleis: Lley 48/1984 de 26 de desembre i Llei Orgànica 8/1984 de 26 de desembre.
Aquestes lleis foren objecte d’un recurs de constitucionalitat i el Tribunal Constitucional (òrgan que interpreta les lleis i la constitució). El Tribunal va considerà que el dret de consciència
és un dret constitucional no fonamental.
La doctrina diu que no és posible legalitzar una desobediencia civil. Des del punt de vista jurídic, és una actuació ilegal i la llei no pot permetre la violació de la llei. Però això no implica que un examen més profund de la norma violada possi de manifest que aquesta és invàlida; per exemple, es desobeix una llei que després és declarada contrària a la constitució pel Tribunal Constitucional.
La desobediencia civil pot ser un mitjà per a incidir en la interpretació constitucional per tal de crear canvis en el contingut constitucional. Si hi ha un canvi a la constitució provocat per l’acció de desobediencia serán considerades inconstitucionals les normes violades per la persona desobeïent.
