Per entendre com evoluciona l’educació de les dones a les diferents èpoques històriques tradicionals hem d’entendre les argumentacions patriarcals que són al base de les desigualtats passades i actuals entre dones i homes. Les discriminacions es bases en qüestiones biològiques inherents o naturals entre sexes, i en creences religioses.
En l’àmbit de les creences religioses la doctrina cristiana ha elaborat un doble model de dona: Eva i Maria. Les dones són considerades filles d’Eva i com aquesta són malignes, dèbils i causen la perdició dels homes i els porten al pecat, és a dir, actúen com a inductores del pecat. La societat patriarcal preten que es reprodueixi l’altre model, el model de Maria. Per tal de que les dones no siguin evas i passin a ser mares s’ha de fer ús de l’educació. S’utiliza l’educació per tal d’adquirir uns hàbits de comportament que respondran a les expectatives dels homes ja que són ells els que diseñen quin tipus de societat els interessa.
Al llarg de la historia l’educació de les dones anirà variant tot i que hi haurà uns principis comuns: disposició patriarcal de mantenir a les dones sotmetes als homes. Des de la religió s’ha considerat que les dones han de ser bones cristianes, obedients i sumises.
Les primeres pautes de l’educació de les dones s’orienten a que el seu comportament s’adecui i acepti la condició de sotmetiment als homes. La dona millor educada és aquella que sap quin és el seu lloc, i això és considerat força més important que la propia adquisició de coneixements. Ha de saber vestir-se iadecuadament. Tot això ho apendrà des de ben petita a casa amb la seva mare. Això favorirà que també siguin bones ames de casa. La casa será l’espai assignat a les dones per portar a terme la seva funció social: la maternitat i la cura de la casa i de les persones. L’atenció a la casa que fan les dones és especialitzada i la dels homesés per resoldre algún problema molt puntual. Elles aprenen a tenir cura de la casa dins la casa, sense mestres.
Només les dones de clases altes, reines i nobles poden apropar-se al model ideal de dones ben educades. Les dones de clases baixes són les que reben una altra educación per tal d’atendre a la seva clase social, segons l’època histórica.
Alfonso X en les Partidas estableix el model ideal de dona ben educada: dona de classe alta que sap llegir i escriure. Però aquesta educació és utilitzada per part del patriarcat, és a dir, les dones han de saber llegir per tal de poder entendre els textos religiosos i escriure per tal de respondre cartes.
Però, com és l’educació dels homes? Els homes reben coneixements teòrics mitjançant l’estudi i se’ls educa per a la qüestió pública. Als homes se’ls instrueix per tal d’ocupar un lloc públic.
L’Educació a les diferents etapes històriques:
Edat antiga. (Des del descobriment de l’escriptura fins al segle V)
Esparta es la única que es distingeix de les altres ciutats gregues en l’àmbit de les dones ja que les situa molt a prop de la igualtat amb els homes; totes estaven sotmeses a l'Estat i la seva fi primera, era la reprodueproducció de soldats vigorosos i disciplinats.
Esparta tenía un sistema educatiu obligatori per tots i organitzat per l'Estat, on altres ciutats deixaven als pares com a únics responsables dels seus fills. No era només obligatori per als nois, sinó també per a les noies. La fi del sistema, per als nois, era produir hoplitas disciplinats, per a les noies formar mares vigoroses, que parissin nens forts i sans.
Licurgo va instituir un entrenament físic per als dos sexes, que comprenia la carrera a peu i la lluita, disciplines confirmades per Eurípides. Plutarc (Vida de Licurgo) afegeix a aquesta llista els llançaments de disc i de javelina.
Teócrit va representar a dues noies reclamant ferament la seva participació en les mateixes carreres que els nois, al llarg del riu Eurotas i el seu recurs als ungüents, com aquests últims. D'altra banda, elles s'entrenaven també nues. Aquest entrenament no era realment una preparació per al combat: els nois i noies s'exercitaven per separat. No obstant això, el vigor de les dones espartanas era proverbial a Grècia: Clearco de Solos (meitat del segle III) informa que elles s'apropiaven d'homes adults i solters i els copejaven per obligar-los a casar-se, la qual cosa implica uneix certa força. Sembla que l'entrenament esportiu comprenia una part d'equitació. Així, les figurillas votivas oposades en el santuari deArtemisaOrtia mostren a noies muntant a l'amazona.
Edat mitjana. (Caiguda Imperi Roma- 2a. Meitat s. XV)
Neixen en aquesta época tota una sèrie de formes i idees anomenades amor cortés, que propugna l’excel•lència de les nobles dones oferint models de feminitat. Aquest models faran que es creii la cortesía als grups de poder de l’edad mitjana.
Es pensa que les dones son essers que s’han de protegir de la resta i també de sí mateixes. Estan sotmeses a la vigilancia i direcció dels homes del seu ordre respectiu. En el món de l’Esglèsia les dones están consagrades a Déu. En la clase treballadora el paper de la dona evoluciona al llarg del temps.
El principal papel que se les otorga és ocupar-se dels i de les membres de la familia a la qual perteneixen i han de vetllar pels bens del grup familiar.
Tot i així, en els inicis a més a més de clergies I monjes, també algunes dones tenien una bona educació. Exemple d’això forne Amalasunta, filla de Teodorico el Gran, Euqueria, casada amb el gobernador de Marsella…
Les oportunitats per l’educació en aquesta época així com per l’administració i la literatura eren altes. Les comunitats religioses prestaven a les dones un bon ambient per viure, treballar i resar. A més a més podien participar en la liturgia. Hi havia dones que feien d’encarregades de la biblioteca, Mestres, escribanes…
Fins els segle IX l’educació de tots dos segles es limitava a un coneixement rigurós de la Biblia, conèixer el dret civil i canònic.
Per l’educació d emonges i nens es necessitaven llibre i Mestres. En un principi els monasteris varen buscar llibres i monges a Irlanda i més tard a Roma. Alguns dels llibres es deixaven com a una mena de llegat i molts d’aquests segurament es convertiren en part de la colecció de la comunitat quan les dones moriren.
Per una altra banda, es destacable el fet que a Itàlia trobem biblioteques mol triques en institucions femenines. Un exemple és la biblioteca de San Salvatore en Brescia on hi ha el llibre Breviarium dedicat a la abadessa mare d’Angilberta. També hi ha tot un llistat necrològic del s. IX valiós per la llista de noms de monges.
Per tant, en aquesta época les dones conèixien les ceremònies divines, cantaven, lleguen, copiaven però a més a més eren dones instruides en totes les arts en general.
Als segles V,VI i VII les dones varen contribuir ampliament a la vida la qual cosa canvià a l’època carolingia ja que les activitats de les dones no trascendien fora de la vida dels monasteris. Més tard, en el s. X algunes abadeses varen exercir el lideratge polític, econòmic i religiós , i els seus drets i prerrogatives tenien protección sota els decrets imperials del segle anterior. Això fou així gràcies a la descentralització de l’Esglèsia i l’Estat.
En la Baixa Edat mitjana castellana hi haurà algunes dones que rebin instrucció. Hi juga un paper important la classe social. Les dones aprenent a llegir i escriure a casa i és un instrumentde treball domèstic per tal de només col•laborar en el manteniment de la casa.
Edat moderna ( 2a meitat s. XV-s. XVIII)
Amb el Renaixement es trenquen totes les jerarquies medievals. Es crea un concepte totalment de subjecte lligat a l’educació.
En concret l’educació fou un tema molt controvertit a l’estat español que els diferents partits polítics de l’època varen aprofitar de forma ideológica.
Destaca en aquesta época o un dels alumnes de Descartes, Poulain de la Barre, que publica al 1675 el llibre “Sobre l’educació de les dames”, on reivindica el dret a la igualtat d’educació de les dones. Per de la Barre l’educació és un element necessari per al desenvolupament dels éssers humans. Això implica un reconèixement entre les mateixes dones on moltes poden ensenyar a altres dones. Tot el contrari del pensament del seu mestre, Kant, que creía que les dones només quan estaven en l’època de la vellesa podien accedir a la lectura dels llibres i a cultivar la seva inteligencia ja que no tenien la bellessa propia d ela seva joventut la cual Kant lligava a la sensibilitat i no al raonament més propi dels homes. Kant defensarà que les dones no són subjectes moders i autònoms sino que necessiten d’una tutoria.
En l’Europa Moderna la figura central en la vida comunitària será la de la matrona, la cual té un paper fonamental en qüestions de sexualitat. Fou una activitat laboral que es desenvolupà fora de l’ambit de la llar. Tradicionalment era una activitat lligada a l’esfera pública però als segles XVII i XVIII passà a ser d’esfera pública per raons mercantilistes. Foren autores de llibres i també donaven classes. Però la seva professió és convertí en un mer treball manual al pas del temps i amb una consequent infravaloració.
Tot així trobem que en les obres de Rosseau, al qual seguiria Kant, es crea la nova dona burgesa. Les activitats d’aquesta les virtuts de mare i esposa que necesita una certa educació però mai será subjecte de ple dret perque no tindrà accés a lo polític i a lo públic en general.
Ja a finals de l’Edat moderna, i en concret a França, Condorcet, president del Comité d’Instrucció Pública i autor de diverses obres,segueix la tesis cultural de la inferioritat de les dones pero argumenta la injusticia d’aquesta teoría en quant a que es priva a les dones del dret a l’educació. Per a condorcet les dones están rebent els prejudicis de l’educació; és a dir, están aprenenent a ser dominades.
Edat contemporània (s. XIX-s. XXI)
A estat espanyol comença a introduir-se el feminisme igualitarista i racionalista, que en altre països ja había aparegut al segle XVIII. Destaquen intel•lectuals com Concepción Arenal, Emilia Pardo Bazán y Concepción Saiz. Aquesta última va desenvolupar una carrera laboral molt interessant dins del moviment de reforma de l’ensenyament primari com a pedagoga. Suposem que la seva labor fou difícil ja que el s. XIX fou un segle reaccionari i suposà un pas enrere en l’educació de les dones. Arenal consideraba que la millor manera de lliberar a les dones de la seva precària situación era fer-las partícipes de la reforma educativa. Però Pardo Bazán creía en la necessitat de les polítiques educatives dirigides a un únic subjecte.
A França al segle XIX va haver-hi un pas enrere en la instrucció de la dona perque es consideraba que l’educació podía fer que les dones entressin al món públic en qualitat de subjectes autònoms. Recordem que el filosof Kant consideraba que l’educació era una via de construcción del propi subjecte com a tal però aquesta construcción només és un dret exclusiu dels homes i les dones tenen el dret i el deure d’aplicar-se a un altre tipus d’educació. L’argumentació que dóna Kant per aquesta distinció és que la filosofía de les dones és la de la sensibilitat i no la del raonament.
Com podem observar en aquesta época el concepte modern de subjecte comporta un determinat tipus d’educació. Les dones, per a Kant, no són subjectes moders, autònoms ni autoconstituients sino que permaneixen en la més absoluta minoría d’edat.
Només a partir de 1880 algunes universitat a Europa varen admetre dones . I en alguns estudis solament es reconeixia que la dona había cursat l’estudi però no tenia dret a un títol ni a exercir la professió la qual havia cursat. Excepcions foren dones com Marie curie o Lou Andreas Salome.
En el cas espanyol la mateixa Concepció Arenal fou admesa com a oient en llei però va acudir a les aules vestida d’home. Després en l’època franquista l’educació fou el principal mecanismo de socialització que va utilizar el règim per consolidar la ideología patriarcal. En aquesta época l’educació fou utilitzada com a factor de socialització de dones i homes en els rols i en les identitats que el règim sustentava.
Més endavant, a l’estat espanyol sorgirà un nou concepte al 1976: la coeducació. A les Primeres Jornades de la Dona d’aquest any es va rebutjar la discriminació de l’escola segregada i es va exigir una educaci´en igualtat d’oportunitats.
Aquesta encara no es dóna de forma general ja que s’han de donar uns requisits:
1. Impartició de l’educació que valori indistintament l’experiència i l’aportació social i cultural de les dones i els homes
2. No esteorotipi actituds ni aptituts
3. Que reconeixi i respecti la diferència
En aquest sentit, per tal que es doni cal implicar les AMPES, l’alumnat i el professorat.
Mentres això passava a l’estat espanyol, podem observar que el sistema educatiu va desenvolupar un paper fonamental en l’adoctrinament i implantació de moldels europeus al continent africà. Així, al llarg de la primera meitat del s. XX les poques joves africanes que anaven a escola rebien una educació encaminada a l’àmbit domèstic mentres que la dels homes s’encaminava a l’esfera pública. Tant la ideología colonial d’occident com l’africana. El colonialisme negava a les dones una educación en igualtat. Com a conseqüència trobem que per exemple, la literatura africana hagi estat ocupat bàsicament per homes. Les poques escriptores existents han denunciat, sobre tot als anys 60 i 70, denuncien el carácter secundari de l’educació de les dones ja dins de la tradició africana. L’educació dels fills és primordial perque es considera que poden adquirir llocs de treball que benificiin a les famílies o clans. L’educació de les joves, com ja hem comentat anteriorment només està encaminada a l’espai domèstic.
Bibliografia
Xarxa Feminista, Sabem fer I fem saber: trobada de dones de Catalunya 2,3 i 4 de juny de 2006
La educación de las mujeres: ¿libertad o educación?, Ed. Al Mudayna
Díaz Narbona, Inmaculada y Aragón Varo, Asunción Otras mujeres, otras literaturas, Ed. Zanzíbar
Asterrala, Judith Veinte años de políticas de igualdad Ed. Cátedra
Buby, George i Perrot Michelle, Historia de las mujeres, Ed. Taurus
